sábado, 31 de diciembre de 2011

DANDO UN NUEVO ENFOQUE

Una de las tareas más engorrosas a la hora de obtener imágenes astronómicas, es conseguir un correcto enfoque de las mismas. Habitualmente sin más ayuda que la meramente manual y visual, y en un entorno de oscuridad y siempre filtrada por un metacrilato rojo en la pantalla de mi ordenador, la imágen de las estrellas se convierte en un "creo que ya esta...",  y al momento, se vuelve a convertir en un "bueno, quizás no del todo...voy a afinar un poco más", y así nos podemos pasar horas, ya que cuando las estrellas parecen puntuales, el valor FWHM parece no ser el mejor, o al revés.
Muchas veces, por intentar ahorrar entrar en esta dinámica, perdonas el conseguir un mejor enfoque de la imágen, dándola ya por "buena", cuando en realidad no lo es tanto.
Muchos de mis vecinos de observatorio ya me habian hablado de las bondades de Robofocus, pero nunca encuentras el momento, máxime en momentos de crisis económica como el actual. Siempre hay algo más necesario o urgente que un enfocador para el telescopio, pero finalmente me hice con uno.
Ahora estoy en la fase de aprender el funcionamiento y de saber como configurarlo, pero he de decir que ya solamente con la mínima configuración, se nota de largo la calidad del enfoque. A partir de aquí, se puede utilizar con Maxim Dl o bién con FocusMax principalmente. Imagino que algún otro habrá a parte de estos dos. Personalmente la primera opción me parece más atractiva por aquello de tener cuantas menos aplicaciones en marcha, mejor. Intentaré pués empaparme de Maxim Dl al máximo para poder sacarle partido al nuevo accesorio. 

Poco a poco vamos mejorando, es cuestión de tesón y paciencia.

sábado, 26 de noviembre de 2011

RECORDANT

Hi han moments en que un tira la vista enrera i es més conscient que mai de que fer un pas en una o altra direcció, marca camins que poden ser totalment oposats.
El camí que vàrem agafar la Glòria i jo durant la setmana santa de l´any 2002 ens va dur cap un lloc anomenat La Vall D´Àger. El "culpable", el meu amic Jesús Gallego, qui em va trucar per telèfon quan estàvem passant uns dies a Agramunt, a la comarca de l´Urgell, per convidar-nos a quedar per veure´ns a "un lloc molt maco" on hi havia gent que saltava en parapent i d´altres que per la nit gaudien d´un cel nocturn ben fosc mentre apuntàven els seus telescopis al cel d´aquella comarca.
Dit i fet, vàrem quedar, i com si tot hagués estat predestinat, vàrem arribar al cor d´aquell lloc, una masia catalana anomenada Cal Maciarol, on vàrem conèixer al Jaume i la Carme, i també a la resta de la familia.

Recordo que fins aleshores, com aficionats a l´astronomia que érem, fèiem sortides a camp obert amb en Jesús i en Paco i de vegades se´ns unia en Jordi, de Santa Coloma de Farners i passàvem vetllades astronòmiques acompanyats d´entrepans i café calent . Allò tenia el seu encant, sobre tot a l´hora d´arribar, il.lusionat, amb ganes de "muntar" l´equip i fer les observacions que haviem esperat durant tot el mes. La part menys encantadora era  l´hora de marxar, quan havies de desmuntar, molts cops gairebé a les fosques, amb son, i amb un llarg camí de tornada a casa, que de vegades amb el cansament es feia perillós.

Es per això que quan vàrem arribar a Can Maciarol, i en Jaume ens va obrir la porta d´un dels 10 mòduls-observatori que integrants de l´Agrupació astronòmica ASTER havien construit als seus terrenys tot tocant a la masia, vàrem quedar meravellats i "enganxats" per sempre més. Allà hi havia de tot el que l´aficionat a l´astronomia busca: cels estrellats poc contaminats de llum, facilitats i comoditats tant d´allotjament com de restauració. I no parlem ja dels sopars a la taula dels astrònoms, les xerrades, les complicitats, els bons plats i postres que anunciaven que si no podiem fer Astronomia, al menys hauriem fet Gastronomia, aquesta era la dita.

Així vàrem passar a ser part del paisatge humà de la Vall d´Àger i més concretament de Can Maciarol durant els caps de setmana de lluna nova. Posteriorment i amb poc temps de diferència, com si el Montsec ens hagués cridat a tots a l´hora, vàren arribar una bona colla de socis de l´Agrupació Astronòmica de Sabadell, que vàren animar encara més l´ambient i que vàren engegar el que és el somni de qualsevol aficionat a l´astronomia: la possibilitat de disposar d´observatori astronòmic propi tal i com el tenien els companys d´ASTER, que ja uns anys abans havien arribat a aquell fantàstic lloc com si dels primers pioners de l´Oest es tractés.

Així i en dues fases, vàren fer realitat aquesta idea i nosaltres ens hi vàrem sumar i l´abril de 2007 vaig estrenar el meu observatori propi, on de manera confortable podria fer alló que més m´agrada a més d´envoltar-me de gent que pels seus avançats coneixements, passarien a ser, a més d´amics i companys, mestres.

viernes, 7 de octubre de 2011

TWO MORE ROCKS

GANYMEDE 1036
1036 Ganymed
Ganymede 1036 is a NEO with a size of 32 kms and a very well known orbit.
Was discovered by Walter Baade in 1924 and it has a roughly spherical shape.
Next week, the october 13th it wil pass at the distance of  53,721,200 kms from earth so its a good time to observe it.

ALPHONSINA 925 
925 Alphonsina

This is a very special asteroid to me, because it was discovered from my natal city, Barcelona, in 1920, when, of course, it had a dark sky. The discoverer was the catalan astronomer Josep Comas Solà, possibly the most important astronomer of this country in that time. He discovered a lot more of asteroids and he died at the age of 69 of a lung illness accelerate by the cold and wet nights beside the telescope.
And what about the place where the discovery was made from? The Fabra Observatory, with MPC code 006 from 1914. It is place middle way up climbing the Tibidabo mountain. From there at night, now you can only see the spectacular light polluted view of Barcelona, but once long time ago, it was a very pleasant place to observe the night sky.

jueves, 1 de septiembre de 2011

MPC C74



Por fin llegó. Ya está aqui el código MPC para mi observatorio. Tras una larga espera, finalmente he recibido un escueto mensaje de Gareth V Williams, del Minor Planet Center, "Your site is now C74".

No ha sido fácil, ya que el equipo ha consistido en un pequeño refractor de 80mm acompañado de una cámara digital EOS350D, que en pleno verano y sin refrigerar, produce un ruido terrible, pero finalmente las dificultades y la espera se han visto recompensadas con la comentada asignación del código.
Pero es a partir de ahora cuando viene lo mejor, las medidas a reportar, la contribución objetiva al cometido de esta comunidad, la catalogación y el control de las órbitas de cometas y asteroides.

A partir de ahora, en la lista de observatorios con código, figura uno más, "Observatorio El Teatrillo de Lyra", uno más de entre todos los MPC´s existentes en La Vall d´Àger, a buen seguro, el lugar con más códigos por kilómetro cuadrado del mundo. Todo un record.

Quiero aprovechar para dar las gracias a todos aquellos que han hecho posible el que haya podido obtener el código MPC, en especial a Ramon Naves, por todas sus aclaraciones, valoraciones y consejos, sin los cuales, hubiese sido imposible de conseguir, y también a Joan Bel y Francesc Baldris, a quienes de vez en cuando he bombardeado a consultas de forma sistemática.

Gracias a todos y...

!A por las piedras y las bolas de nieve!

lunes, 11 de julio de 2011

IN MEMORIAM



Dissabte passat, dia 9 de juliol ens deixava en Josep Costas Gual, un dels màxims exponents de l´astronomia amateur de casa nostra i de fora també.
Nascut a Sant Celoni el 1918, va ser fundador de la agrupació "Pro Divulgación Astronómica" (PDA) al 1936, i a partir del 1959 es va dedicar a pulir miralls per a telescopis reflectors, dels que va arribar a fer més de 3500, i arrel d´això, la seva popularitat va crèixer exponencialment.
La peculiaritat d´aquest astrònom rau a la seva faceta docent envers els altres aficionats, que de manera habitual, eren rebuts a "La Fontana d´Or", botiga d´ultramarins que en Costas regentava al carrer Aragó de Barcelona, on a l´hora que despatxava la clientela, donava lliçons d´astronomia a qualsevol que li demanés ajuda en aquest tema.
Jo vaig tenir l´honor de coincidir amb Josep Costas a la Star Party de l´any 1995 celebrada a Tiana i organitzada per l´agrupació astronòmica d´aquella localitat, però no va ser fins uns anys després que vaig prendre conciència de qui era aquella personalitat, quan la meva dona em va regalar un llibre titulat "Historia de la Astronomia Amateur Española", on entre personalitats del món de la astronomia com Comas Solà o Eduard Fontseré, hi figurava també en Josep Costas Gual. Llàstima no haver-ho sabut durant aquella Star Party.

El meu condol a la seva familia i també a tota la familia astronòmica. A Costas, tot l´agraiment per haver fet de l´astronomia el que es avui a casa nostra.

Fins sempre.

jueves, 30 de junio de 2011

INTERAMNIA 704

Interamnia 704

For the first time I´ve caught an asteroid and I want to share it with all of you. It´s name is Interamnia 704, and it was discovered in 1910 by the Italian astronomer Vicenzo Cerulli, who named it with the latin version of the name of the little town where he was born (Teramo).

The size of the asteroid is huge, with a diameter of almost 350 Km (the fifth asteroid in size in our solar system) but due to its dark material is actually difficult to study, and this makes of it one of the most unknown catalogued bodys.

The next step for me is to get the MPC code, so that way I would be able to report to the Minor Planet Center every measurement that I could achieve. This would be a way to help the astronomic community from my amateur position.

May be this next summer hollydays will be the time...

domingo, 13 de marzo de 2011

El recien llegado

Ya está aquí. El Dobson Lightbridge de 10". Ya lo tengo en casa.
Visto y no visto. Apenas 48 horas de tomar la decisión y comprarlo on line, estaba entrando por la puerta.
La idea es utilizarlo para planetaria y sólo en ciudad, aquí en Barcelona.
Ya he tenido la ocasión de probarlo y la experiencia ha sido totalmente satisfactoria, tanto por lo fácil de comenzar la observación sin necesidad de instalar o poner en estación, como por la calidad del aparato en si misma.
 

La calidad de la óptica me ha sorprendido muy gratamente a pesar de que ya habia oido hablar de lo aceptable que era en relación calidad-precio. Los acabados son finos y atractivos a la vista y permiten un movimiento del equipo preciso y seguro, allá donde lo dejas, no retrocede ni zimbrea.

El enfoque también es muy preciso, pués dispone de un enfocador tipo Crayford con micrométrico para afinar más. En cuanto a la búsqueda de los objetos, no se realiza mediante buscador convencional, sinó con un "red dot finder" regulable tanto en intensidad lumínica como en la forma de la diana, es decir, en forma de punto o bién en cruz. Este tipo de buscador, si se le puede llamar así, es muy cómodo para objetos brillantes, como es mi caso, pero si se utiliza en cielos oscuros con objetos débiles, se puede llegar a echar en falta un buen buscador de 50 mm que amplie la imágen del objeto a buscar.

La alineación del red dot finder es muy fácil de llevar a cabo mediante una pequeña llave Allen de manera que sean necesarias varias vueltas de llave para avanzar arriba-abajo o derecha-izquierda antes de situarse sobre el objetivo que nos interesa y no pasarnos fácilmente.



El colimado del espejo principal y el secundario no lleva más de 5 minutos con un sencillo colimador láser, pués el primario dispone de tres pomos para mover el espejo sin necesidad de llaves, más otros tres pomos para fijarlo. Por su parte, el secundario se ayuda de tres tornillos de estrella que tampoco lo hacen difícil.
Volviendo al primario, decir que el telescopio se entrega con una ligera tapa interior de plástico que cubre dicho espejo para evitar la suciedad o que caigan objetos accidentalmente sobre él.
En la parte posterior del espejo, un ventilador alimentado mediante pilas, ayuda a alcanzar la temperatura óptima con mayor rapidez.

También se incluye una tela envolvente metalizada para evitar polvo y luz parásita alrededor de las varillas de la estructura del tubo y que cierra con velcro.
En lo referente a oculares, se sirve con un ocular Meade de 24mm de 1,25 de peso considerable y con muy buen aspecto. Una pupila amplia y un campo aparente nada despreciable. Si acaso un pelín de aberración esférica en los límites del campo.


Como he comentado, la idea es usarlo exclusivamente desde ciudad para planetaria, por lo que espero poder sacarle provecho y pasar buenos momentos como en tiempos pasados, en las azoteas, emocionandome por cazar visualmente un tránsito, la sombra o la ocultación de algún satélite joviano.

Por lo pronto, el próximo objetivo, es Saturno en oposición... pero ya os iré poniendo al dia.


¡Cielos claros a todos!

domingo, 9 de enero de 2011

Una mica de tot

En aquesta ocasió, he volgut fer una barreja d´uns quants time lapses que ja tenia fets per separat. També he volgut afegir una música que considero d´allò més idònia per a aquest temes, Arabesco nº 1 de Debussy, de l´autor Japonès Isao Tomita i que aquí a Catalunya es va fer famosa per ser la sintonia d´un programa infantil de ja fa molts anys.

¿Endevineu quin?

Aquí teniu l´enllaç:

http://vimeo.com/17249407