domingo, 15 de diciembre de 2013

SUPERNOVAE


As everything in existence, stars die as well. And many of them have reserved a kind of death brilliant and explosive: We call it a Supernova.
When a dying star hasn´t "fuel" enough to keep shining, it´s own gravity pull it inside and collapse, exploding with an incredible energy with no comparation. This enormous burst not only would end with all the planets of the star, but it would wipe out all the surronding star systems too.
What happens the if a nearby star to our solar system becomes a Supernova? How would it affect us? Well it´s assumed that if it occurs in a star located within 100 light years, almost all life in our planet would dommed. If not all species were killed in the first wave, the loss of the ozone layer, will cause a fatal damage to the rest of life.
Luckily the only nearby candidate to supernova, lies more than 400 light years and it´s our old friend Betelgeus, in the Orion constellation.
So far, most of the supernovae we´ve observed, were in others galaxies and thus their light reaches us but it doesn´t mean any danger to us at all.
Last weekend I could picture that one in M74 and though it was very faint, I could mesure its magnitude that was around 17. I really woudn´t want to be its neighbour.























domingo, 13 de octubre de 2013

RENOVACIONES


Ya le tocaba. Las duras condiciones de la Vall d´Àger, con sus calores y heladas, sus sequias y humedades y demás características atmosféricas propias de la zona y su orografia, habian hecho mella en la placa identificativa de mi observatorio.
Hace algo más de un año, se habia sometido a un "rejuvenecimiento", restaurando principalmente la pintura inicial de los motivos, así como la protección de la superficie de la madera, pero finalmente ha sido sustituido por otra placa nueva que también es de madera, respetando así el principio básico, que es la imagen rústica de ese noble material.
Nuevamente gracias a Gloria, mi compañera, ha sido posible tal cambio. Ella es pirograbadora y combina el arte del fuego con la belleza de la madera.
Se ha intentado respetar también la forma inicial de la placa, pero en cambio se han añadido algunos cambios gráficos. En la primera placa, se hacia alusión  a un observatorio y a un personaje perruno cuyo nombre, era también parte del nombre inicial del observatorio. "El teatrillo de Lyra"(en entradas anteriores explico el porqué de dicho nombre). Pués bien, aprovechando el cambio, hemos introducido a otro personajillo de la misma especie que habitualmente nos acompaña, nuestra querida mascota Crispeta, de esa manera la placa hace más honor a la realidad, "El teatrillo de Lyra y Crispeta".
La denominación que acompaña al código MPC del observatorio, sigue, sin embargo, siendo la original: MPC C74 El teatrillo de Lyra.

¡Larga vida a la nueva placa y a todos los integrantes que estan representados en ella!


domingo, 18 de agosto de 2013

L´APASSIONANT MÓN DE LES VARIABLES

Fins ara no hi havia prestat gaire atenció. Em seduia més pensar en els trànsits d´exoplanetes, l´evidència mesurada i graficada del pas d´un planeta de fora del sistema solar pel davant mateix de la seva estrella amfitriona.
Ha sigut necessàri adonar-me´n de les limitacions tècniques actuals de l´equip del "Teatrillo de Lyra", per entendre que potser és millor començar la casa pels fonaments, i no per la teulada, com de vegades voldriem fer.
El fet de que la recollida de fotons l´hagi de fer amb una "venerable" DSLR Canon EOS 350D, a la que ja no se li pot demanar més, combinada amb un refractor borg de 80mm,  m´ha fet veure que havia d´anar a buscar les dècimes, i no les centèsimes o les mil.lèsimes de variació en magnitud. Així doncs, aquests dies de vacances al Montsec, m´he iniciat en el món de les variables.

Màxim de llum de DY Pegasi obtingut des del Teatrillo de Lyra

D´entrada, he de dir que els primers intents, com gairebé sempre acostuma a passar, vàren ser infructuosos, bé per l´alta dispersió, pel mal seeing, o per no desenfocar convenientment la imatge a obtenir. És essencial obtenir un mostreig el més homogeni possible de l´estrella, pel que fa als pixels que ocupa a la foto, i fer això és necessàri el desenfoc portat al nivell de comptes que estigui dins el rang de la resposta lineal de la càmara, que un cop calculada amb una senzilla prova de linealitat, en el cas que ens ocupa està al voltant les 3000 comptes.

Gràfica del període de DY Pegasi
El primer cas exitós va ser el de la variable DY Peg, que vaig escollir per tenir un període molt curt, i així em va permetre poder obtenir en una sola nit el període de la mateixa, que ronda els 0.0730 dies, o el que és el mateix, 105 min, aproximadament. Les coordenades son  23 08 32.0 AR  +17 43 28 Decl.,  i la oscil.lació de magnitud està pels volts de 0.6 de magnitud.

Plànol de situació de DY Peg





DY Peg és una variable del tipus Cefèida nana que es troba a 1100 anys llum, vol dir que la llum que m´ha servit per tal de fer la corba que us he presentat, va sortir d´allà quan a les terres on avui s´ubica "El Teatrillo", (Vall d´Àger, Montsec), estava sota domini musulmà i encara quedava poc més d´un segle per tal que fos conquerida per Arnau Mir de Tost, que esdevindria senyor d´aquesta vall de la que ara gaudim en temps de lleure.

He d´agrair com sempre, l´ajuda, consells i valoracions del Gurú de l´astrometria i fotometria que és en Ramon Naves, sense ell, no hauria pogut dur aquests treballs a terme. Gràcies Ramon.



domingo, 23 de junio de 2013

WALKING THE MONTSEC WITH FRIENDS

Walking is healthy, this is out of discusion, and because that, we have started this activity in the surroundings of Maciarol Farm with a bunch of pals, astronomers too but who also are lovers of nature.
So every new moon from now on, we´ll try to keep us a little bit more in shape. Last day, we went to see "la Font de Pedra", a fountain that now is completely dry but some time ago, served as a place where animals drank, specially sheeps. Now is a quietly place with seats and tables for lunch.

Again, Francesc, Josep Lluis and also Maria, Gloria, me and our two "pitbull powered" guardians of "Teatrillo", Lyra and Crispeta, were all enjoying of these beatiful views of Vall d´Àger, with a temperature  that reminds more fall season than almost summer.

All this waiting the night hours that shows us in the south the shape of Scorpius with his wonderful clusters M6 and M7 near his tail and Sagitarius, the "Teapot" offering us the magnificent globular cluster M22, The Lagoon nebula and of course, the "Trifida" nebula.

This is the magic of this valley, it gives all to you in any time, day and night.

miércoles, 3 de abril de 2013

AMIGOS DE LO AJENO


Al igual que hiciese hace ya algunos meses en otra entrada, hoy no voy a hablar de astronomia.
En ocasiones , hacemos un breve parentesis para reflexionar, y hoy toca precisamente eso, reflexionar.

Ayer martes, Gloria, mi pareja, recibió una llamada de teléfono en la que le comunicaron que su trabajada colección de pirograbados que estaba expuesta en el Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona bajo el nombre de "Miradas entre el fuego", ha sido objeto de robo.

Se entiende que durante estos pasados dias de Semana Santa, en los que seguramente aprovechando la menor afluencia de gente y quizás por una relajación de la seguridad del centro, alguien se llevó dos de los 18 cuadros que allí estaban expuestos, uno de ellos, precisamente, era el que da nombre a la cabecera de la exposición.

Precisamente no hacia más de dos semanas, ya habia faltado otro cuadro, pero se decidió seguir adelante con la exposición, porque se entendió que "estas cosas a veces pasan", pero el nuevo espolio de los dos cuadros nos ha hecho desistir de seguir adelante y finalmente se ha optado por retirar la exposición.

Duele constatar como se pierden cada vez más los valores que nos hacen socializables y así nos convertimos en depredadores, sin que ello se pueda achacar a la gravedad de la situación actual que estamos viviendo, porque... un cuadro no se puede comer. Un cuadro no hace más corto el mes hasta que vuelvas a cobrar la ansiada prestación de desempleo, ni tampoco te va a servir para encontrar un trabajo, solo sirve para que cuando lo mires, te acuerdes de que eso que tienes ahora, NO ES TUYO.

!Espero que te aproveche!

domingo, 10 de marzo de 2013

UNA EXCURSIÓ SORPRESA

I és que un cometa brillant, val una excursió no prevista, i com que de l´últim cometa brillant, allà cap el 1995, ja fa uns anyets, doncs ja estem una mica assedegats de boles de neu que facin patxoca.
Estava preparant la nit d´observació a l´observatori, quan sona el mòbil. Era en Francesc, que em proposava anar a "caçar" el C/2011 L4 Panstarrs tot just fregant l´horitzó quan gairebé es ponia el sol.
Dit i fet, 10 minuts més tard sortiem cap el port d´Àger en Francesc, en Josep Lluis, l´Arnau, l´Albert i jo, amb l´idea de poder veure l´esmentat cometa de magnitud 2, més o menys.
En arribar al port d´Àger, vàrem veure que no teniem visió de l´horitzó sudoest, que en principi és on havia d´estar el C/2011 L4, així doncs, el bo d´en Francesc, es desvia per un camí rural ple de fang i bassals amb el seu Seat Ibiza "preparat", i uns quants kilòmetres d´allà, cap l´est, ens desvetlla un dels seus llocs preferits, descobert en una d´aquelles sortides de dissabte al matí que acostuma a fer quan està a Àger.

El lloc paga la pena, es diu Sant Jaume de Cas, i dóna nom tant a la torre de guaita que hi ha, com a l´ermita que amb tanta cura han restaurat. Des d´allà, teniem visió directa cap el lloc on s´hauria de veure el cometa.
Un cop allà, encara amb llum de dia, reconeixement tant de la torre com de l´ermita i voltants, i seguidament, plantada de trípodes i càmeres i els que duiem prismàtics, doncs a afinar l´optica.

Mentre esperàvem que marxèssin els nuvols que ens feien la guitza on es suposa hauria d´estar el nostre amic, vaig dedicarme a gaudir de les vistes que el paissatge vespertí oferia, amb tot un seguici de poblets ja amb els llums encesos, suposaven un desafiament a esbrinar quin era cada petit nucli que s´arribava a veure. Vaig ser capaç de veure amb tota seguretat, el municipi de Les avellanes, i tot seguint la carretera dibuixada per llums vermelles i blanques, el monestir que porta el mateix nom, el seu campanar es deixava veure il.luminat per darrere d´un turó.
Més enllà, la plana, on s´endevinava les rodalies de Balaguer i altres poblacions que no vaig ser capaç d´identificar. Fins i tot, amb l´ajuda dels prismàtics, es podien seguir al llarg de tot el llunyà horitzó sud i sud oest, les llumetes intermitents que delatàven un gran camp eòlic, segurament a la Conca de Barberà.

Finalment, de cometa, no en vàrem veure cap, però encara vàrem tenir l´ocasió, ja amb negra nit, de trobar pel camí rural que fèiem de tornada, un parell de llebres i un senglar. Il.luminats pels llums del cotxe, fugien tot buscant la seva habitual foscor que els proporciona el seu medi natural.
Tornarem a intentar veure el cometa d´aquí uns dies segurament més a prop de la ciutat, però l´excursió, va estar força entretinguda per que, com tota sortida que es faci, ha d´anar acompanyada de bon humor i perquè no, de fins i tot alguna cançoneta d´escolanet embogit que va arrencar les riallades de tots.

Gràcies Francesc i companyia, per l´invitació, i fins la següent.